Autobiografia literària

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

La meua relació amb la literatura durant tot el curs acadèmic es bastant escassa, es veritat, que mai he sigut un lector assidu, però quan trobe una historia que de veritat m’agrada m’entren unes ganes tremendes d’arribar a la fi del llibre.

Dels meus inicis amb la literatura no en recorde massa, recorde intentar llegir acompanyat de la meua mare o de la meua avia els típics contes que tenen tots els xiquets, “Els tres porquets”, “La Blancaneus” entre altres, però sense dubtes el meu conte favorit era un que contava una historia sobre uns dibuixos animats que feien en la televisió. En el col·legi de l’època ‘infantil no recorde res però si del principi de primària en el que la professora en feia llegir contes amb la gravadora al costat per a que després en escoltarem i poguérem millorar la lectura i a finals de primària, entre cinquè i sisè que teníem un professor que li donava moltíssima importància a la lectura i amb el que totes les setmanes anàvem llegint un conte un a un i ell ens anava dient com llegíem i ens feia preguntes sobre el que havíem llegit per a vore si ho havíem compres. Casi tots els llibres que llegia fins als dotze anys eren llibres que ens recomanaven o ens obligaven a llegir els professors i que com era d’esperar alguns estaven millors que altres, uns es llegien més ràpidament i altres es feien eterns.

Tant en l’etapa de secundaria com de batxillerat vaig tindre casi tots els cursos a la mateixa professora que va fer que el gust que tenia per llegir desapareguera, ja que els llibres que ens feia llegir no m’agradaven mai  i quasi sempre pensava en acabar el llibre per a fer l’examen i entregar-li el treball, els llibres eres de lo més avorrits segons la meu opinió, si que es veritat que en canvi a altres persones del meu curs li agradaven molt eixe tipus de llibres que escrivia eixa autora i inclús alguns es compraven altres llibres d’aquesta autora pel seu compte.

En casa sempre he contat a dos models lectors, el meu pare i la meua mare son dos persones que no perden un sol minut en agafar un llibre, al igual que el meu avi que pareixia que es menjava els llibres. No soc de les persones que pensen que una persona llisca perquè te models en la seua vida quotidiana sino perquè de veritat li agrada, tindre un model només pot ser un al·licient, a més d’una persona que et por aconsellar sobre que llegir ja que coneix els teus gustos i sap que et pot agradar més o menys.

Com ja he dit abans durant el curs no agafe casi ningun llibre, ja que quan comence a llegir la son se apodera de mi i no m’agrada deixar els llibres parats molt de temps. Per això l’època en la que més agafe llibres es durant l’estiu, moment en el que no tens ninguna preocupació i pots llegir quan vols i relaxat.

Normalment, els llibres que m’agraden llegir son els d’intriga ja que fins a la fi no saps que es el que va a passar hi això en fa agafar el llibre amb més ganes del normal. Entre els llibres que més m’han agradat es troben “ L’hivern de Frankie Machine’’, ‘’Mort i vida de Bobby Z’’ els dos llibres perteneixen a l’escriptor Don Winslow, però sobretot cal destacar “El Padrino” de Mario Puzo, un dels llibres que més m’han impactat i que han fet que el gust per la literatura haja augmentat. La relació entre les tres novel·les és el gènere criminal, ja que d’una forma o d’altra les tres guarden alguna relació amb la màfia. El Padrino es la que més m’agrada per els detalls que dona sobre el funcionament de la màfia italiana, el bon desenvolupament que te cada personatge en l’historia i la qualitat de l’argument.

Per a finalitzar, dir que encara que no siga un lector exemplar, ja que entre falta de temps i per prioritats a realitzar altres activitats no llisca el suficient no significa que no trobe el llegir com una forma essencial en les persones d’ampliar els seus coneixements, tant relacionats amb la cultura com amb el vocabulari enriquidor que proporciona, a més de que te una funció indispensable en l’ensenyament de qualsevol persona.

ADRIÁN CORELL SÁNCHEZ