Gènere visual

La proposta didàctica que vaig a treballar es basa en un dels nous gèneres literaris, el cinema, que ha anat adquirint més importància en els últims temps com a conseqüència dels avanços tecnològics, tant visuals com auditius. Amb aquest gènere tinc la intenció de fer una proposta didàctica dirigida al tercer cicle de primària, més concretament enfocada cap al curs de sext i amb durada aproximada de tres setmanes.

Aquest nou gènere ens permet observar que els llibres i les pel·lícules estan àmpliament relacionades i que moltes vegades una impulsa a l’altra, pot ser que al vore una pel·lícula, te haja agradat tant que vulgues saber del que passa a continuació i mitjançant els llibres ho pugues fer. També porta als lectors a voler vore la pel·lícula per a observar i comparar la relació que te amb el llibre i si els personatges i els espais son com se’ls imaginaven.

Els xiquets des de xicotets es troben relacionats amb els canals audiovisuals, principalment amb la televisió i l’ordinador, a través d’ells es troben amb un ampli nombre de símbols, imatges que poc a poc van incidint més en la seua vida quotidiana. En tots els xiquets la imatge en moviment els genera una gran atracció, es per això que des de la escola es deu potenciar el tractament de la imatge amb l’objectiu de que els alumnes puguen augmentar el coneixement i la interpretació d’aquestes. A través de les pel·lícules en de generar en els alumnes una sèrie de sentiments i experiències que els porten a reflexionar i expressar les idees que els genera, que aprenguen a expressar-se i comunicar-se produint diversos missatges emplenant els còdecs del llenguatge de la imatge ,que puguen conèixer els medis de comunicació que utilitzen la imatge a més dels contextos per a que s’usen de manera que puguen fer una valoració critica sobre allò que han vist.

El cine no es només una sèrie de imatges en moviment, hi ha que intentar que alumnes enteguen que pot expressar diferents àmbits, ens pot aportar art, historia, llengua, màgia, musica entre altres coses. A traves d’ell podem observar el creixement tecnològic i l’adaptació que va fent als diferents gustos de la gent amb el pas del temps.

A partir de la meua proposta didàctica del cinema, els objectius que vull recollir son els següents:

-Aconseguir una millora en la comprensió visual

-Mitjançant la visió de la pel·lícula aprendre a tractar les diferents situacions emocionals i la resolució dels conflictes que es generen.

-Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions e identificar la dels demes.

-Augmentar la capacitat per a escoltar als demes.

-Augmentar el nivell de tolerància cap als demes.

-Tindre en compte per damunt de tot les capacitats personals de cadascú, de allò que es capaç de fer.

Un exemple que podem emplear en aquest genere, es una pel·lícula relacionada amb una sèrie de valors que treballen els aspectes que hem dit abans i que son fàcilment observables. La pel·lícula en concret s’anomena “Billy Elliot” del director Stephen Daldry i que te com a protagonista al actor Jamie Bell. Aquesta pel·lícula seria adequada per a una edat compresa a partir dels deu anys i es troba directament relacionada amb els aspectes que tinc la intenció de treballar, que a banda de l’objectiu d’assolir la comprensió visual s’observa que treballa els valors que vull de forma molt directa.

Pel referent a les activitats que propose a la meua unitat didàctica, he decidit que el conjunt de totes les activitats tinga una durada de quatre dies i que més concretament, cada dia es treballe aquesta unitat didàctica entre quaranta cinc minuts i una hora. Els dos primers dies destinats a vore la pel·lícula i següents dies a tractar-la més en profunditat mitjançant el diàleg i la realització d’una sèrie d’activitats.

Activitat 1: En cercle es tractara d’analitzar els aspectes més significatius de la pel·lícula i que més ens han cridat l’atenció, que cascú diga allò que més li ha cridat l’atenció de la pel·lícula, com les emocions que sent Billy cada vegada que balla, la importància que li dona al que pensen els demes d’ell, la importància que se li dona a la família i amics a més de la situació en la que es troba la família i concloure dient amb que activitat es sent plenament satisfet.

Activitat 2: Treballar la importància de tindre algú que estiga amb tu i et done suport en allò que fas. Mitjançant un cercle en la pissarra analitzarem quines persones recolzen a Billy ficant-lo en un cercle central i posant en cercles que el rodegen a la gent que li dona suport, a continuació es veurà i preguntarà perquè es troben eixes persones als cercles i quines altres faltarien.

Activitat 3: Fer un llistat amb les paraules que no s’han pogut entendre de la pel·lícula i posar-les en comú per tal de buscar una definició entre tots i d’aquesta manera poder millorar la comprensió.

Activitat 4: Tractar de pensar com expressem les nostres emocions normalment i com es sentim al fer-lo a la vegada que el representem.

Gèneres literàris i utilitat didàctica

Els gèneres literaris es poden definir com les manifestacions formals d’obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut i escrits per els autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari, compren a la vegada altres subgèneres literaris. Entenem que el concepte de gènere s’ha anat formant històricament, vegem que el gènere es un conjunt de constants retòriques i semiòtiques que identifiquen i permeten classificar els textos literaris.

Una de les coses més sorprenents, es que encara s’utilitze la primera classificació dels gèneres que va realitzar Aristòtel, qui els va reduir a tres: èpica, lírica i dramàtica. Hui en dia es manté la mateixa classificació amb diferents nombres, (narrativa, poesia i teatre). No obstant, hui en dia les diferents modes estètiques han fet que en molts textos moderns resulte verdaderament complicat fixar les diferencies entre el líric, el narratiu i el dramàtic.

El primer gènere del que anem a parlar, es el gènere líric: aquest gènere es molt ampli i en ell poden incloure’s  textos variats. Expressa sentiments i pensaments, observem que predomina la subjectivitat de l’escriptor i sol escriure’s en vers, encara que també el podem trobar en prosa. Les característiques més destacades de a lírica son les següents, el centre del poema esta centrat en la intimitat del poeta, els gustos, afectes i emocions i per damunt de tot el seu desig de expressar-los, a més tracta d’expressar-los mitjançant una realitat física. A més es pot dir que l’escriptura es en vers i es tracta d’un llenguatge repetitiu. També dins de la lírica podem trobar cinc subgèneres, la oda, la elegia, la ègloga, la sàtira i la cançó. Entre els exemples de gènere líric que podem trobar observem, el poema “La família” de Nuria Albó, ja que expressa des de el seu punt de vista com es la família d’un forma molt concisa i tècnica, donant els detalls dels components que formen la família i a la vegada fent una xicoteta sàtira del complicat que es quan tots estan junts.

El  segon gènere que anem a tractar es el gènere narratiu,  pertanyen a ell aquelles obres que relaten una historia i posseeixen una dimensió artística, cal dir que una narració depèn de la figura que el narrador constitueix i desenvolupa al voltant d’uns personatges, d’unes situacions i d’uns fets. Entre els subgèneres narratius trobem el vers i la prosa. Al vers tenim la epopeia i la èpica i diferencien d’altres textos per dos característiques, el caràcter heroic de les accions narrades i l’exaltació de les mateixes a més de la forma versificada que emplea. També entre els subgèneres narratius escrits en prosa trobem, el conte i la novel·la. Un exemple que podem trobar el llibre “El guardià dels cinc secrets” de l’escriptor David Navalón, aquest llibre es va contant les aventures que va fent David durant l’estància al poble del seu iaio. Aquest tipus de llibres tracten de que l’alumne vaja adquirint una comprensió lectora, ja que ha d’anar distingint als personatges i enllaçar la historia de cadascun, per tant podríem dir que els el gènere més empleat per els professors per a que els alumnes adquireixen un hàbit lector.

Pel que fa al gènere dramàtic el que el distingeix dels anteriors es el predomini del diàleg sobre altres formes d’expressió. Es el gènere que emplea el teatre , en el que l’autor planteja conflictes diversos mitjançant el diàleg i alguns personatges. En alguns casos el personatge pot parlar amb si mateix i per tant apareix el monòleg. Pot estar escrit en vers o en prosa. La seua finalitat essencial es la representació davant el públic. En la majoria de les obres alternen monòleg i diàleg. Encara que a diferencia de la novel·la, el teatre no necessita narrador, ja que predominen els personatges i l’acció. Entre les obres més destacades d’aquest gènere podem trobar “Edipo rei”, una obra de Sófocles, concretament una obra de dramàtica grega, es una de les obres més famoses, en ella es relaten els successos e infortunis que li passen a Edipo. Aquest tipus de gènere sol tindre una aplicació més practica, en la que els alumnes mitjançant la representació de l’obra van adquirint i coneixent els diferents sentiments que te cada personatge i el protagonisme que va adquirint poc a poc en la trama, a més de conèixer el tecnicisme d’algunes paraules que hui en dia ja no s’usen i que otorguen un llenguatge més clàssic usat en moltes ocasiones per le persones pertanyents a les persones de les classes altes de la societat.

Alguns dels subgèneres dramàtics del teatre son: la comèdia, la tragèdia, el drama o la opera, encara que el subgènere didàctic més important en l’actualitat es l’assaig, escrit sempre en prosa, consisteix en la exposició original d’un tema científic, filosòfic, polític, literari, artístic entre altres, amb caràcter general, sense que faça falta que el lector tingue uns coneixements en especial per a comprendre-ho. La seu aplicació en el aula podria servir fent que els alumnes escriguen un text sobre un tema i a partir d’ell es puguen observar tant les causes com les conseqüències.

Com a conclusió, podem observar que cada un dels gèneres literaris pot tindre una aplicació pràctica, es mitjançant aquesta pràctica com els alumnes aprendran els conceptes i coneixements que es volen ensenyar, a més de que ens permet captar l’atenció dels alumnes d’una forma més senzilla.