Gèneres literàris i utilitat didàctica

Els gèneres literaris es poden definir com les manifestacions formals d’obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut i escrits per els autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari, compren a la vegada altres subgèneres literaris. Entenem que el concepte de gènere s’ha anat formant històricament, vegem que el gènere es un conjunt de constants retòriques i semiòtiques que identifiquen i permeten classificar els textos literaris.

Una de les coses més sorprenents, es que encara s’utilitze la primera classificació dels gèneres que va realitzar Aristòtel, qui els va reduir a tres: èpica, lírica i dramàtica. Hui en dia es manté la mateixa classificació amb diferents nombres, (narrativa, poesia i teatre). No obstant, hui en dia les diferents modes estètiques han fet que en molts textos moderns resulte verdaderament complicat fixar les diferencies entre el líric, el narratiu i el dramàtic.

El primer gènere del que anem a parlar, es el gènere líric: aquest gènere es molt ampli i en ell poden incloure’s  textos variats. Expressa sentiments i pensaments, observem que predomina la subjectivitat de l’escriptor i sol escriure’s en vers, encara que també el podem trobar en prosa. Les característiques més destacades de a lírica son les següents, el centre del poema esta centrat en la intimitat del poeta, els gustos, afectes i emocions i per damunt de tot el seu desig de expressar-los, a més tracta d’expressar-los mitjançant una realitat física. A més es pot dir que l’escriptura es en vers i es tracta d’un llenguatge repetitiu. També dins de la lírica podem trobar cinc subgèneres, la oda, la elegia, la ègloga, la sàtira i la cançó. Entre els exemples de gènere líric que podem trobar observem, el poema “La família” de Nuria Albó, ja que expressa des de el seu punt de vista com es la família d’un forma molt concisa i tècnica, donant els detalls dels components que formen la família i a la vegada fent una xicoteta sàtira del complicat que es quan tots estan junts.

El  segon gènere que anem a tractar es el gènere narratiu,  pertanyen a ell aquelles obres que relaten una historia i posseeixen una dimensió artística, cal dir que una narració depèn de la figura que el narrador constitueix i desenvolupa al voltant d’uns personatges, d’unes situacions i d’uns fets. Entre els subgèneres narratius trobem el vers i la prosa. Al vers tenim la epopeia i la èpica i diferencien d’altres textos per dos característiques, el caràcter heroic de les accions narrades i l’exaltació de les mateixes a més de la forma versificada que emplea. També entre els subgèneres narratius escrits en prosa trobem, el conte i la novel·la. Un exemple que podem trobar el llibre “El guardià dels cinc secrets” de l’escriptor David Navalón, aquest llibre es va contant les aventures que va fent David durant l’estància al poble del seu iaio. Aquest tipus de llibres tracten de que l’alumne vaja adquirint una comprensió lectora, ja que ha d’anar distingint als personatges i enllaçar la historia de cadascun, per tant podríem dir que els el gènere més empleat per els professors per a que els alumnes adquireixen un hàbit lector.

Pel que fa al gènere dramàtic el que el distingeix dels anteriors es el predomini del diàleg sobre altres formes d’expressió. Es el gènere que emplea el teatre , en el que l’autor planteja conflictes diversos mitjançant el diàleg i alguns personatges. En alguns casos el personatge pot parlar amb si mateix i per tant apareix el monòleg. Pot estar escrit en vers o en prosa. La seua finalitat essencial es la representació davant el públic. En la majoria de les obres alternen monòleg i diàleg. Encara que a diferencia de la novel·la, el teatre no necessita narrador, ja que predominen els personatges i l’acció. Entre les obres més destacades d’aquest gènere podem trobar “Edipo rei”, una obra de Sófocles, concretament una obra de dramàtica grega, es una de les obres més famoses, en ella es relaten els successos e infortunis que li passen a Edipo. Aquest tipus de gènere sol tindre una aplicació més practica, en la que els alumnes mitjançant la representació de l’obra van adquirint i coneixent els diferents sentiments que te cada personatge i el protagonisme que va adquirint poc a poc en la trama, a més de conèixer el tecnicisme d’algunes paraules que hui en dia ja no s’usen i que otorguen un llenguatge més clàssic usat en moltes ocasiones per le persones pertanyents a les persones de les classes altes de la societat.

Alguns dels subgèneres dramàtics del teatre son: la comèdia, la tragèdia, el drama o la opera, encara que el subgènere didàctic més important en l’actualitat es l’assaig, escrit sempre en prosa, consisteix en la exposició original d’un tema científic, filosòfic, polític, literari, artístic entre altres, amb caràcter general, sense que faça falta que el lector tingue uns coneixements en especial per a comprendre-ho. La seu aplicació en el aula podria servir fent que els alumnes escriguen un text sobre un tema i a partir d’ell es puguen observar tant les causes com les conseqüències.

Com a conclusió, podem observar que cada un dels gèneres literaris pot tindre una aplicació pràctica, es mitjançant aquesta pràctica com els alumnes aprendran els conceptes i coneixements que es volen ensenyar, a més de que ens permet captar l’atenció dels alumnes d’una forma més senzilla.